Sobre Nashville

Miquel Duran, professor de la UdG, ha estat a Nashville i explica algunes coses: Nashville, Atenes i Batman. Malgrat un cert paternalisme eurocèntric, molt propi de la seva professió, aposta per l’agermanament.

... només per la qualitat del seu sistema d’ensenyament superior i pels beneficis que rebria la Universitat de Girona, ja valdria la pena que Girona hi pogués tenir relacions preferents.

A més, Nashvile ja està agermanada amb les ciutats d’Edmonton (Canadà), Belfast (Irlanda del Nord), Caen (França) i Magdeburg (Alemanya). No seria pas dolent tenir aquestes ciutats de cosines.

Parking NO

A bones hores L’empresa de l’aparcament al carrer Emili Grahit demana la llicència d’activitats!

Ens veiem als jutjats, fins Els veïns exigiran la restitució de l’obra.

Mentrestant, llençols als balcons!

Diguem prou!

Ni els responsables polítics, ni els policials són capaços de solucionar-nos el problema d’incivisme a Salt. A la Massana no podem dormir ja fa molts anys però... ens demanen paciència. A mi se m’està acabant.

Això afirma J.M. Vilanova Ros, de Salt (La inoperància a Salt) i té més raó que un sant. A molts se’ns acaba la paciència, a Salt, a Girona, a Barcelona... Vénen temps difícils.

Ens fem famosos!

CountryCat es fa ressò de la nostra existència:
Girona Loves Nashville.



Gràcies!

Sols davant les inundacions

Comerciants de plaça Catalunya compren eines per obrir embornals

El fet d’embussar-se els embornals i que l’aigua arribi fins a les botigues no és nou. Els veïns asseguren que ja succeïa amb les inundacions de mitjans del segle XX.

Tothom entén que estaria bé que l’Ajuntament anés a fer una volta als punts negres i obrís els embornals en cas d’una forta tempesta imminent, però l’Ajuntament, és clar, passa de tot.

Igual és que no ens hem assabentat del que passa a la Plaça del Vi, i en lloc de tenir un consistori socialista i tripartit, resulta que les nostres autoritats municipals són d’ideologia llibertària i anarcocapitalista i prefereixen que cadascú s’espavili sol.

Doncs haurem de començar a parlar seriosament dels impostos que ens claven, perquè això no lliga.

L’aigua que es perd! I de qui és la culpa?

Una mànega situada al carrer Monturiol del barri de Santa Eugènia de Girona aboca milers de litres d’aigua neta directament al clavegueram públic des de les obres d’un edifici en construcció on els treballs d’excavació del pàrquing han topat amb la capa freàtica.

(Aigua perduda a Girona)

Això també va passar al carrer de la Devesa cantonada Cerverí (prop de la Sala de Ball), i durant mesos va estar rajant.

Si vénen amb restriccions i amb pujades de preu, haurem de parlar de tot això.

I també sobretot de la quantitat d’aigua que es perd per les clavegueres sistemàticament i contína, perquè la xarxa està vella i deteriorada. I tant que en parlarem!

Gran nivell el del periodisme d’investigació gironí

Els vehicles mal aparcats dificulten cada dia el trànsit al carrer del Carme, i tots els altres carrers de Girona !

Aquests del Diari de la Plaça Catalunya fan molt de riure, només estan pendents del que poden veure des de la finestra de la redacció.

Girona, ciutat modèlica en tràfic d’humans

Les trampes del padró:

Apuntar-se al padró municipal els permet l’accés a la sanitat i educació públiques. A més, és una prova de residència a l’Estat espanyol per posteriorment obtenir el permís que regularitzi la seva situació.

Però el padró és una enganyifa, promoguda i consentida !

Detecten propietaris de pisos que cobren fins a mil euros per empadronar immigrants

En una rèplica no explícita a la burrada que deia ahir Joan Olóriz en el mateix diari:

Salt aplica una normativa segons la qual hi ha un límit de persones segons els metres quadrats de l’habitatge. La normativa es basa en el decret de la Generalitat de Catalunya 259/2003, de 21 d’octubre, sobre els requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.

Val més això que re, però no es deu aplicar gaire, vist el que es veu.

Olóriz!!!!!

Mira’t el decret 259/2003, sobre els requisits mínims d’habitabilitat...